Els més amples espais de la voluntat

El fer i la fe, el domini i el dimoni, l’artesà i l’artesià. El roda atmosfèric, general, de totes aquestes coses. No pas, doncs, posant la diferència entre el conscient i l’inconscient, sinó més aviat entre el que veiem i el que ens veu, entre el que escrivim i el que ens escriu, entre el que fem i el que ens fa, entre el que som i el que ens és.

Deixeu-les fer, les obres. Deixeu que us facin, mireu-les fer. Que rodi lliure l’obra que fem de l’obra que ens fa.

*
¿Com fer-nos món? ¿Com fer-nos més món?
¿Com inserir-nos, com infantar-nos de bell nou
en el món per fer majestat de cada imatge,
per ser únicament món, prodigiosament món,
indiscriminadament món?
¿I on és, religions al marge, la força que fa adorar?

*
Prou de parlar a la terra.
Ah qui aconseguís parlar la terra,
qui -de la més fonda literatura
estant- sabés parlar la terra
i escoltar-s’hi ell mateix.

 

Perejaume
Obreda
Barcelona, Ed. 62.Empúries, 2003

Categories: Cròniques · Uniterra