“Sentir dir que ja no ens meravellem

tant com podríem meravellar-nos

en contemplar la meravella

d’algú que es meravella;

parla, en sí, d’una meravella.”

 

Wonder: Sentir la meravella.

No des d’una felicitat joiosa i explosiva.

Més aviat des del sense-alè de percebre o intuïr la Bellesa.

Restar en la pau de “oh!”.

 

Palpar amb tot l’ésser la magnificiència i complexitat de la realitat.

Tancar els ulls. Somriure. I assentir amb el cap.

Omplir-se.

 

És un múscul a entrenar.

Que quan és fort es mostra en com mirem, com parlem i com ens relacionem.

Wonder com un nutrient essencial per l’ànima.

 

Text: Agnès Ramos