De l’ecologia a l’ecosofia. Passar del coneixement humà sobre la terra, a la saviesa de la terra mateixa que ens cal escoltar.

 

Amb el mot ecosofia, Arne Naess i Raimon Panikkar, varen posar de relleu, gairebé alhora, el salt cultural que ens calia fer, per reorientar la relació humana amb la terra. L’Ecosofia no ens diu que ens cal una saviesa sobre la terra, sinó que la terra mateixa té una saviesa que ens cal escoltar. Amb aquest gir es desplaça el coneixement científic de la seva centralitat i a la humanitat dels seus privilegis.

Destaquem dos aspectes importantíssims d’aquesta noció:

  • El primer, la terra no és un objecte ni de coneixement ni de consum. És un subjecte del qual som part en interrelació amb tots els altres subjectes que vivim en aquest preciós planeta blau. Oikos, la casa comú, l’hàbitat de tots.

Com a parts d’un mateix organisme viu, Gaia, co-evolucionem dins dels processos orgànics i cognitius que, a més, són inseparables. Vida i coneixement es donen la mà, com tan bellament explicava Maturana.

  • Segon aspecte: Vivim en la consciència. No som ments aïllades pensant sobre el món. La consciència és una qualitat de la vida que s’expressa de diferent manera en els éssers vius i de manera autoreflexiva en l’espècie humana. Aquesta auto reflexió ens dóna l’oportunitat d’interpretar i donar sentit a la nostra existència.

El mateix que esdevé amb la consciència esdevé amb l’esperit, o la llibertat. Que tampoc no són exclusius de la humanitat, sinó part inherent de la realitat àmplia. I doncs, també de la Terra.

El curs singular de la civilització occidental va fer que oblidéssim el sentit sagrat de la terra i que carreguéssim sobre les espatlles la voluntat – titànica – de conèixer el món i de transformar-lo. Avui, ens correspon deixar anar el projecte de domini científic i tecnològic del món i permetre que la Intel·ligència de la terra parli a través de totes les seves veus. Permetre que es refaci l’equilibri dels ecosistemes i de les cultures i donar-nos el temps de veure quin és el següent pas.

L’oikosofia (ecosofia) porta implícita una cosmovisió, per a la qual ens hem de preparar interiorment. Una nova cosmovisió implica sempre una transformació de la percepció i la sensibilitat. A Uniterra, parlem d’aprendre a habitar el món, per designar aquesta transformació col·lectiva.

No sabem com serà una civilització post-carboni, post-capitalista… ni com culminarem aquesta transició. Per això, com en tots els moments d’incertesa, cal escoltar, observar i esperar. I com en tants moments de la vida, ens cal tenir cura els uns dels altres.

Potser només hem de fer això, durant una llarga temporada. Refer-nos mútuament des del respecte i la mirada atenta. Sostinguts quietament dins la matriu de la terra.

 

Text: Àngels Canadell