“Quan el sistema econòmic i polític col·lapsa i la matriu cultural deixa de ser un referent de significat, és un bon moment per recordar algunes màximes dels antics grecs. Pensaments i intuïcions que responien a qüestions ètiques en un context de corrupció, on la paraula no tenia més valor que el de convèncer, on la veritat es confonia amb la raó i on les lleis humanes començaven a definir-se en contraposició a la naturalesa. Sentències com “ocupa’t del tot” o “la mesura és el millor” ens resulten familiars en un moment en què hem d’aprendre novament què és l’essencial i quant és suficient.”

 

Fragment de Sobirani-es, d’Àngels Canadell, investigadora en filosofia intercultural.