El món que tenim és el resultat d’una interpretació construïda durant la modernitat i com a conseqüència de la revolució científica i el capitalisme industrial. Una visió marcada per la separació entre naturalesa i cultura on la ideologia del progrés ha generat una història de colonialisme i explotació que segueix condicionant la manera de percebre la realitat i de sentir-la.

Canviar-nos les ulleres a través de les quals mirem el món i connectar l’experiència interior amb l’activitat de la ment és una necessitat de l’època. Vivim un temps caracteritzat per no saber respondre adequadament al dolor de la terra i dels altres essers vius, i tenim com a repte principal sanar la separació entre natura i cultura, entre matèria i esperit, entre la ment, el cos i el cor.

Intentar resoldre aspectes com l’economia, l’ecologia, i els problemes socials per separat no té sentit. Necessitem resoldre-ho d’arrel, resignificant una cosmovisió que li doni sentit a com ens entenem al món. Som part d’aquesta transformació que recupera la visió ancestral de que tot està interconnectat, en un teixit vital fet de ritmes, cicles i consciència. 

La roda és un símbol d’aquest aprenentatge, d’aquesta reconnexió col·lectiva amb la natura que som. Una roda que dibuixa un cercle per retornar als cicles naturals, en contraposició a la linealitat occidental, orientada a la productivitat i al futur. La creu ens situa i manté vives les connexions entre el més gran i el més petit, alhora que connecta l’acció i la contemplació, i ens ajuda a entendre quin lloc ocupem en la complexitat del món.

No hi ha circumferència sense centre. Cada part d’aquest cicle, cada mòdul, ens porta de tornada al centre, a l’origen, a l’arrel, amb l’objectiu de transformar-nos internament i transformar, així, la manera d’habitar el món.

Un cicle introductori on aprenem de la Terra que som; aquest és el significat de l’ecosofia, tornar a escoltar les veus de l’aire, del sòl, del foc i de l’aigua. Les veus de la terra exterior i de la terra interior.

Un programa formatiu pensat per explorar el nostre lloc en el món i clarificar com podem ser part d’una nova època, d’una història basada en uns mites diferents dels que han donat lloc a la civilització actual. Noves formes de pensar, de sentir i de relacionar-nos, altres interpretacions de la realitat que aportin saviesa i esperança a les generacions que venen.

El primer curs, de 6 caps de setmana, va incloure tallers pràctics, retirs de silenci, caminades pel bosc, accions artístiques, així com participació en activitats locals i comunitàries, i es complementa amb seminaris intensius. Un programa basat en la convivència en un entorn natural des de la qual volem impulsar projectes de vida i professionals.

El primer i segon curs d’Habitar el món de 2018 (la primera edició) va tenir lloc al Campus Can Bordoi, a Llinars del Vallès (Montseny).

El segon i tercer trimestre, de 10 caps de setmana, es va centrar en compartir experiències de transformació personal i social des del desarmament cultural, la descolonització de la ment i del cos, el diàleg intercultural, la recuperació de les memòries i els sabers locals, el compromís politic amb els reptes globals, la regeneració de les comunitats vives.

Va incloure tallers pràctics, retirs de silenci, caminades pel bosc, accions artístiques, així com participació en activitats locals i comunitàries, i es complementava amb seminaris intensius. Un programa basat en la convivència en un entorn natural des d’on impulsar projectes de vida i professionals.