El projecte

EDUCAR PER LA SAVIESA

Com seria una educació orientada a despertar la saviesa?

Existeix dins nostre una divisió entre el coneixement i l’amor. Entre el que sabem i el que sentim. Aquesta divisió interior ens allunya del que veiem amb els ulls interns i ens aboca a obeir les consignes majoritàries. Educar avui dia, joves i adults, passa per encomanar una actitud d’estima vers totes les coses. Ens cal silenci, desenvolupar la percepció i l’autenticitat alhora de dir la nostra veritat per connectar amb la propia veu i aprendre a confiar en l’experiència interior. Seguir el propi camí, per conectar-nos amb els altres i amb la Terra.

Estem generant col.lectivament, un nou relat civilitzatori, una cosmovisió. És un moment excepcional que requereix donar-nos plenament a l’època, donar el que cadascú pot aportar de manera única a aquesta transformació. Vivim un nou començament.

 

Els reptes són planetaris i les solucions sortiran de la saviesa col.lectiva. Per això, ens definim com a comunitat d’aprenentatge arrelada al lloc i oberta al món.

LA NOSTRA MIRADA

Quin és el punt cec que no ens permet canviar la manera de relacionar-nos amb la Terra?

En un context d’amenaces, de retorn de la xenofòbia i els totalitarismes, amb l’horitzó d’un col.lapse ambiental és més necessari que mai obrir la perspectiva des de la que discernim la realitat, per veure més enllà de l’amenaça i la reacció, de la por. Des d’on puc escoltar l’altre que representa un món oposat al que per a mi té sentit?

Quin és el punt cec que no ens permet canviar la manera de relacionar-nos amb la Terra? La manera de percebre’ns en relació a l’aigua i al vent?

Llegim textos inspiradors, savieses primordials, però són continguts que endrecem mentalment i no ens capgiren com voldriem. Estem aferrats a milers de creences i hàbits que sostenen el món tal com el coneixem. Sabem millor que generacions anteriors, que la manera de mirar configura la realitat, però al fons del nostre cor no ens ho creiem, no volem emprendre l’aventura de ser més que individus.

Percebre la realitat des d’una mirada sencera, entendre-la filosòficament sense separar-la de l’experiència, incloure la sensibilitat en la comprensió de l’espiritualitat, mirar l’espècie humana com una funció més de l’organisme viu que anomenem Terra. Tots aquests aprenentatges col.lectius, són al rerefons d’Uniterra.

Trajectòria d'Uniterra

Uniterra neix de la visió d’un món radicalment interdependent i compartit. De les tradicions de saviesa i les intuicions emergents, que aposten per estils de vida respectuosos amb la Terra i les seves comunitats.

Quan, l’estiu del 2014, la Teresa Roca ens va demanar un projecte per Can Bordoi, una finca modernista situada a Llinars del Vallès, i amb una llarga tradició de dedicació a l’educació i la justicia social, la resposta natural fou Uniterra.

Durant 3 anys hem desenvolupat una proposta formativa pilot, “Habitar el Món”. Pensada per a joves en edat universitària i adults de qualsevol procedència, “Habitar el Món” és una invitació a convocar la saviesa col.lectiva en un moment de gran desorientació. Ens calen habilitats per gestionar els conflictes personals i comunitaris, claredat per dissenyar nous mapes polítics i econòmics per treballar a favor del bé comú. Ens cal una visió ampla i complexa de la realitat del món avui dia així com eines sistèmiques per emprendre canvis substancials en la cultura i l’educació.

Uniterra és una comunitat d’aprenentatge rendida a l’evidència d’un final de civilització i disposada a escriure nous relats sobre el sentit de la vida humana a la Terra. Relats emancipats del discurs tecnocientífic i del racionalisme abstracte, que recuperen el llenguatge simbòlic i mític per fonamentar nous coneixements sobre la realitat i per crear referents de futur als joves. Escrivim després d’escoltar què ens diu el vent o la tempesta. Volem aprendre de la Terra i recuperar la capacitat de viure-hi en harmonia.

Uneix-te a la
comunitat d'Uniterra