Benviure i autogestió comunitària

Crònica d'Habitar el Món

15 de maig de 2018 | Cròniques

L’economia social com a expressió d’una societat no violenta

Els nostres avantpassats van acostar-se a les fèrtils vores dels rius per poblar-les.
o per donar aigua al bestiar.
o simplement per embarcar-se al seu curs amb anhels de vides millors.

Riquesa: la que flueix abundant pel nostre planeta.
Finita, sí: però sobrera.
Economia: la que s’encarrega que aquesta riquesa flueixi i sigui repartida per matar la set.

I descobrim aquí sequera.
I descobrim allà aigua retinguda i terra anegada. What to do if a girl use you for hookups determine on dating-on-line.

Qui ha aigualit la tan preuada economia?

 

 

Aquells que confiaven en trobar societats de relleu fàcil i planer a la vora el riu, troben ara la desconfiança de la terra espoliada i contaminada.
Aquells que esperaven la tendresa i el xiuxiueig de cultures d’aigües tranquil·les troben ara l’estrèpit turbulent de l’erosió.
Aquells que comptaven amb l’ajuda dels seus per carregar les barcasses i creuar el riu s’ofeguen ara amb les onades que formen al seu pas les llanxes motoritzades del capitalisme, que navega amb pressa sense tenir un port d’arribada.

Alguns ja vam néixer dins aquest torrent d’opulència desbordada, quan les aigües ja havien sobrepassat els llindars naturals del riu arrossegant violentament allò que trobava al seu pas.

Violència invisible.
Violència de l’aigua, aquella que ja no som capaços ni de percebre de tant temps fa que ens empeny.

fins que de tant molls, li perdem la por a la pluja!
I ens resistim a acceptar la direcció obligada del curs dels esdeveniments.

I ens acostem a la llera sentint que potser, si estirem un braç….
que mentre no ens deixem enfonsar l’esperança,  alguns s’atreviran a sortir del mainstream.

I redescobrim que sí, que és possible obrir canals petits que drenin lentament el corrent principal. I que si, que la terra humida és tan fèrtil com puguem imaginar.

I redescobrim que sí, que és possible caminar cap a una economia d’aiguabarreig social, ambiental i solidària, mimetitzada amb els ecosistemes naturals que tanquen cicles i perduren en el temps.

Amb el valor i la sinceritat de comprendre que la transició és ja innegable.
I alhora, amb el realisme d’entendre que els cursos dels rius prenen segles per forjar-se.

 

 

Autor: Eric Assecas

ENTRADES RELACIONADES

El camino del ciervoUn conte d'Eduard Costa

El camino del ciervo

Un conte d'Eduard Costa

Había una vez, en un bosque muy lejano, un valle muy profundo. Se llamaba el valle de los ciervos de madera. Era un valle donde habitaba una especie de ciervo muy rara, única en todo el planeta. La gente los llamaba los ciervos de madera, no porque fuesen de madera,...

Bailando con lobosUn conte d'Eduard Costa

Bailando con lobos

Un conte d'Eduard Costa

Un día el dios sol quiso visitar la tierra convertido en un gran lobo blanco. Quería ver las maravillas que todos contaban de ese planeta. Ese mismo día el dios de la noche, el dios luna, también quiso visitarla y también escogió transformarse en lobo. En su caso, en...

Les ensenyances del sòlRellegint a Ivan Illich

Les ensenyances del sòl

Rellegint a Ivan Illich

Amb la lectura d'aquest text de l'Ivan Illich encetem una secció sobre el pas del temps, dins del blog d'Uniterra. Una reflexió sobre la condició humana que passa per l'acceptació dels límits i del nostre origen terrenal. Una mirada que veu els processos de...

Skip to content