El fer i la fe, el domini i el dimoni, l’artesà i l’artesià. El roda atmosfèric, general, de totes aquestes coses. No pas, doncs, posant la diferència entre el conscient i l’inconscient, sinó més aviat entre el que veiem i el que ens veu, entre el que escrivim i el que ens escriu, entre el que fem i el que ens fa, entre el que som i el que ens és.
Deixeu-les fer, les obres. Deixeu que us facin, mireu-les fer. Que rodi lliure l’obra que fem de l’obra que ens fa.
*
Com fer-nos món? Com fer-nos més món?
Com inserir-nos, com infantar-nos de bell nou
en el món per fer majestat de cada imatge,
per ser únicament món, prodigiosament món,
indiscriminadament món?
I on és, religions al marge, la força que fa adorar?
*
Prou de parlar a la terra.
Ah qui aconseguís parlar la terra,
qui -de la més fonda literatura
estant- sabés parlar la terra
i escoltar-s’hi ell mateix.
Perejaume
Obreda
Barcelona, Ed. 62. Empúries, 2003
