Sempre hem estat indígenes rurals

Tomàs de los Santos és un cantautor emergent, guanyador del premi Miquel Martí i Pol i de
diversos premis Ovidi de la música valenciana, entre ells, aquest any, el de millor cançó. Combina i enriqueix aquesta faceta creativa amb el compromís personal i professional cap als moviments de transformació social, resultant una música transcendent, inspiradora, vital i amb sentiment de pertinença. Un intent honest de combatre la indiferència. Les seves cançons i els poemes tria i musica, aconsegueixen i reivindiquen la memòria històrica, la sobirania alimentària, el respecte per les lluites heretades, la meitat femenina del món, les migracions, l’amor o els anhels col∙lectius.

Amb grandioses pretensions sense resoldre: un món millor, durant molts anys l’escenari d’actuació de Gustavo Duch va ser l’espai col∙lectiu de les organitzacions de desenvolupament. Amb el temps li vaig afegir, com investigador sense lupa, textos i articles de denúncia per a la premsa i per a llibres com “No vamos a tragar”. I, sense ser cardiòleg, va ser descobrir que són els estímuls que entren pel cor els que marquen els nostres passos, de forma que va afegir la poesia i els relats per transmetre les temàtiques que considera vitals: refer, des de la sobirania alimentària, el sistema alimentari i agrícola ara en mans de terratinents, corporacions i insensats que volen acabar amb els pobles i la Naturalesa.