FORMACIONS
Seguint l’itinerari d’una roda cosmovisional proposem formacions sobre temes com la tècnica, els ritmes, els somnis o la paraula. Aprenem juntes a articular noves narratives sobre el món que vivim i la manera com volem co-crear-lo.
EDUCAR PER A LA SAVIESA
Com podem habitar el món en aquesta època que vivim?
Seguint l’itinerari d’una roda cosmovisional proposem una formació completa que explora temes com la tècnica, els ritmes, habitar el lloc, els somnis o l’elderatge. Ho fem en jornades convivencials i en contacte amb la natura.
Aprenem juntes a articular noves narratives sobre el món que vivim i la manera com volem co-crear-lo; teixint estils de vida en sintonia amb els cicles naturals i còsmics; indagarnt col·lectivament maneres de ser part d’una transformació que vagi més enllà del discurs racional i canvïi l’experiència humana.
Com seria una educació orientada a despertar la saviesa?
Existeix dins nostre una divisió entre el coneixement i l’amor. Entre el que sabem i el que sentim. Aquesta divisió interior ens allunya del que veiem amb els ulls interns i ens aboca a obeir les consignes majoritàries. Educar avui dia, joves i adults, passa per encomanar una actitud d’estima vers totes les coses. Ens cal silenci, desenvolupar la percepció i l’autenticitat alhora de dir la nostra veritat per connectar amb la propia veu i aprendre a confiar en l’experiència interior. Seguir el propi camí, per conectar-nos amb els altres i amb la Terra.
Estem generant col·lectivament, un nou relat civilitzatori, una cosmovisió. És un moment excepcional que requereix donar-nos plenament a l’època, donar el que cadascú pot aportar de manera única a aquesta transformació. Vivim un nou començament.
Un canvi de paradigma
Regeneració cultural i comunitària
Ens disposem a escoltar el que la terra demana a través dels diferents éssers vius, ecosistemes i fenòmens naturals; a connectar amb intel·ligències no humanes per a percebre quin és el lloc i el rol humans en aquesta època de re-equilibri i re-ordenació sistèmiques.
Aprenem a deixar anar la perspectiva antropocentrada, egocentrada, racionalista i instrumental. Aprenem a arrelar les idees al cos i als territoris que habitem, a les xarxes humanes amb que ens relacionem, a connectar amb una vivència animista on el cosmos es manifesta com un gran ésser viu, conscient i intencional que hem de saber interpretar.
Ens sabem part d’un procés de regeneració cultural i comunitària paral·lel al procés de regeneració de la terra i els seus ecosistemes; res no està separat. I tot procés de regeneració passa per deixar-se atravessar pels fluxes i ritmes vitals, deixant espai interior i mental perquè la vida flueixi i ens renovi igual com ho fa amb la terra quan no se la controla, intoxica ni estressa amb l’obsessió d’extreure’n els fruits.