HABITAR EL MÓN

FORMACIÓ 2024

Una invitació a reflexionar sobre el nostre estil de vida per caminar respectuosament amb la Terra, aprenent a guiar-nos per la seva intel·ligència i la dels seus elements: Terra, Foc, Aigua, Aire i Èter.

Com ser nadius d’un lloc, d’un territori? Què vol dir tornar a habitar?

Ser habitants implica tenir cura del territori on som i residim com a éssers humans; consciència de que no en som propietaris i sentiment de gratitud per la oportunitat de ser-hi per un temps. Aquest sentiment indica consciència dels límits, així com del fet de passar lleugerament, sense causar un gran impacte a la terra; amb la intenció de deixar alguna cosa millor als que vindran.

Habitar no només vol dir tenir un habitage físic, sinó també un lloc interior; un centre de referència des d’on contemplar, pensar, compartir i actuar. Un lloc des d’on l’acció té sentit perque està en relació amb els altres i amb el tot des del qual generem un món comú.

ITINERARI FORMATIU

Un recorregut per cinc eixos formatius que dibuixen una roda de vida i de coneixement.

    Amb la intenció de mantenir-nos arrelats a la realitat concreta proposem 5 mòduls associats als cinc elements i la seva simbologia. Terra, Foc, Aigua, Aire i Èter ens fan de bruíxola en aquest itinerari.

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    TERRA · MÒDUL 1

    Habitar el lloc

    Què és i com ens relacionem amb l’humus

    A l’est la terra, la regeneració. Relació amb la terra, el sòl, nodrir, alimentar-nos, com trepitgem la terra i com fem d’aquest territori la nostra llar.

    Una formació de la mà d’en Josep Sauleda per entrar en diàleg amb l’humus i el seu reflexe en la vida interior.

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    FOC · MÒDUL 2

    Habitar l’acció

    Què és i com ens relacionem amb l’argila

    Una formació acompanyada den Toni Medalla per situar-nos en el present a través del treball amb l’argila i la tècnica del raku. Aturar els rellotges i trobar el ritme adequat per treballar la matèria sense perdre la connexió amb el tot.

    La relació amb la tècnica i els materials. Un rime entre l’acció i la no-acció, entre la creació i l’escolta del que som que configura l’obra artística.

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    AIGUA · MÒDUL 3

    Habitar-se un mateix

    Com ens relacionem amb l’inconscient

    A l’oest l’aigua, el simbòlic, aprendre a escoltar i interpretar els símbols que ens arriben de l’inconscient través dels somnis, les sincronitzitats i els mites.

    La relació amb la nit, amb la dimensió interior de cada persona. El diàleg amb l’invisible que es produeix en els somnis i en els senyals que rebem de l’inconscient.

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    AIRE · MÒDUL 4

    Habitar el cosmos

    Iniciacions, rituals i cerimònies

    La relació amb la saviesa de la Terra. La consciència que es va obrint a mida que s’integra l’experiència vital i es clarifica el relat de la propia vida.

    Al nord, l’aire, l’elderatge. Escoltar la saviesa de la terra i del cosmos. Recuperant la memòria dels ancestres i renovant els rituals.

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    MÒDUL 5

    Habitar el cos

    Sobirania i salut conscient.

    La naturalesa com a guia i model d’autoconeixement. Un viatge per la roda medicinal amb la dra. Ester Torrella

    OBJECTIUS DE LA FORMACIÓ

    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus
    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus
    Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

    Habitar el Món és una formació vivencial que ens ajuda a entendre la vida amb els seus cicles i processos per una transformació interna i externa.

    Transformar l’imaginari. Fer-se conscients dels mites que sostenen la nostra vida quotidiana i que bloquegen les iniciatives de canvi personal i cultural.

    Aprendre a imaginar el futur que volem i a donar vida als símbols d’un món comú.

    Aprendre a posar-se d’acord amb un mateix, cercant la coherencia entre el pensar, el sentir i el fer.

    Revisar la relació amb la tècnica, destriant les eines orientades al bé comú i l’autonomia personal, del sistema tecnocientific orientat al benefici privat.

    Aprendre a seguir l’impuls inherent de ser i de realitzar la propia singularitat – Escolta interior i pràctica de l’atenció per alinear-se amb el propòsit vital. Identificar la propia vocació i preparar-se per posar-la al servei de la transformació social.

    Formar-se en la visió del món emergent a partir del coneixement de textos de referència en l’àmbit de la sostenibilitat, la resiliència social, l’ecología política, l’economia social, nous paradigmes de la física i la psicología, el pensament sistèmic, la filosofía de vida, les arts i les tècniques adequades…

    Aprendre a dialogar amb altres paradigmes culturals no occidentals deixant-se transformar per altres visions del món, obrint espais de paraula on escoltar i pensar junts els temes que ens afecten a tots.

    Col·laborar amb persones i col·lectius de l’entorn local, implicant-nos en les xarxes de la bioregió, des de la convicció que el coneixement és sempre acció compromesa al servei dels altres.

    CONTEXT FILOSÒFIC

    Recuperar i reconstruir una cosmovisió que ens ajudi individualment i col·lectivament a resoldre els reptes actuals

    ,,Els humans som lliures dins les normes que marca la natura, però ens sentim perduts sense una cosmovisió que ens arreli al lloc i ens connecti al tot del qual som part. Intentar resoldre aspectes com l’economia, l’ecologia, i els problemes socials per separat no té sentit.

    Necessitem resoldre-ho d’arrel, resignificant una cosmovisió que li doni sentit a com ens entenem al món. Uniterra proposa un treball sobre la nova cosmovisió escoltant l’inconscient col·lectiu. Observem que davant la pèrdua de la nostra pròpia cosmovisió ens emmirallem en cultures que no l’han perdut, com les indígenes. Però nosaltres també vam tenir una cosmovisió pròpia que es va dissoldre.

    Som part d’aquesta transformació que recupera la visió de què tot està interconnectat, en un teixit vital fet de ritmes i cicles. Som part de les noves narratives que emergeixen arreu.

    És per això que tenim com a eix conductor la roda d’Uniterra. Una roda que dibuixa un cercle per retornar als cicles naturals, en contraposició a la linealitat occidental, orientada a la productivitat i al futur. La creu ens situa i manté vives les connexions entre el més gran i el més petit, alhora que connecta l’acció i la contemplació, i ens ajuda a entendre quin lloc ocupem en la complexitat del món.

    Necessitem recuperar el llenguatge simbòlic, que permet expressar la no dualitat i les diferents dimensions de la realitat. Explorem doncs el llenguatge artístic i poètic, així com les narracions mítiques, que són les creences que fonamenten les cultures. Fem l’analogia entre el subsòl de la terra i l’inconscient col·lectiu. De la mateixa manera que quan l’humus té els elements suficients emergeix una planta, els mites constitueixen el subsòl de les cultures. Recuperem també el simbolisme dels elements que connecta matèria i cosmos.

    La matèria s’ordena en 4 elements naturals que estan en interconnexió, a més de l’èter, representat a la roda per l’Aion, que seria l’ànima del món. Tots sortim de la mateixa font, som un sol cos. L’Aion és l’origen comú que compartim amb els altres éssers vius i tot té aquesta profunditat.

    L’objectiu de la formació és una transformació interna i externa alhora, que anomenem metanoia. El recorregut pels diferents mòduls és un recorregut que passa sempre per aquest centre i és aquí on es fa aquesta la transformació, on et desprens de l’ego i el jo es fon amb l’esperit. D’aquesta transformació interior se’n desprèn una manera diferent d’Habitar el Món.

    Skip to content