Comencem la nova etapa d’Uniterra en ple xoc entre l’estat espanyol i el moviment social pel dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un xoc ideològic que és també un conflicte de cosmovisions.

Una de les funcions d’Uniterra és generar reflexió i pensament sobre la realitat concreta, política i existencial entre persones i col·lectius propers. Per això encetem aquest bloc compartint la nostra visió sobre aquest xoc.

 

Identitat nacional i internacional

 

No es pot ser alhora nacionalista i internacionalista? Quina és la dificultat d’identificar-se amb un territori i una cultura i, alhora, sentir-se part inseparable d’un món comú? Quina diferència hi ha entre globalització i universalisme?

Entre els debats de l’últim any al voltant de l’autodeterminació i l’independentisme es fa evident la dificultat de comprendre què significa avui dia la identitat nacional i com encaixa amb la realitat d’un món globalitzat i interconnectat.

En contextos ideològicament ben diferents trobem sovint l’acusació “d’essencialisme”, amb la idea que parlar de nació és referir-se a una identitat inamovible i separada de les altres que s’afirma en la mesura que nega l’altra. Una mena de metàfora social del que durant segles la física clàssica entenia per àtom. Initiate hookups in 5 simple steps on russian-woman-marriage-agency.

El món contemporani està molt lluny d’aquest imaginari i el seu correlat mecanicista. Cinquanta anys de pensament i recerca, d’exploració de la consciència i de convivència amb altres cultures han remogut els ciments d’aquella visió del món que reduïa la realitat a allò observable i reservava el nom de coneixement al resultat d’un càlcul conceptual.

Si pensem un univers obert, dinàmic i creatiu, del qual cada ésser i cada cultura són part inseparable, un univers interdependent fet de relacions i contextos que creen el seu propi àmbit d’acció o camp de consciencia; entrem en una realitat més complexa i al mateix temps més entenedora.

Cada perspectiva singular s’enriqueix amb les altres perspectives i contribueix al desplegament de les capacitats dels altres. Quan percebem el fons comú que connecta entre sí tots els éssers i cultures, l’altre, enlloc d’un enemic, esdevé un aliat. La responsabilitat d‘esdevenir plenament un mateix contribuint alhora a que l’altre també es realitzi plenament.

Nació ens connecta amb néixer; amb l’origen. Aquesta particular finestra al món en la que cadascú ha obert els ulls per primera vegada.

Hi ha un vincle inseparable entre la manera de mirar la realitat i la configuració d’un paisatge. Entre la sensibilitat expressiva i els tons de la llum i les textures d’un entorn natural determinat. La particular biodiversitat d’un territori educa i dibuixa els graus i notes que aportaran harmonia a la persona. El cos humà i el cos de la terra es configuren mútuament.

Quan parlem de nació parlem d’un món propi. No parlem d’un món separat i confrontat als altres. Només d’un món propi en una realitat oberta i radicalment interconnectada.

 

La unitat malentesa

Tots els imperis, els fonamentalismes i també els monoteismes se sostenen en la idea d’un principi unitari i englobador on tot convergeix i que no deixa escletxes per a la diferència i la discrepància. També l’universalisme, quan ignora la pluralitat de visions i sensibilitats existents, cau en el mateix patró d’una unitat oposada a la pluralitat.

El canvi d’època que vivim pugna per superar aquest patró dualista i fer emergir una consciència que reconegui les diferències com a polaritats creatives. Això implica situar-se en una dimensió més àmplia on aquestes dualitats es puguin sostenir sense anular-se.

 

Text: Àngels Canadell