L’ÀNIMA DEL LLOC

una invitació a entrar dins el paisatge

Sis propostes per sentir la pell de la Terra. Caminant, contemplant, escoltant, recitant, trenant els fils de la vida i connectant amb la memòria ancestral, amb la saviesa que viu en cada un dels elements.

Sis dissabtes, d’abril a juny, sis formadors/es ens acompanyaran a connectar amb l’ànima de diferents llocs del territori català, a través de les seves arts i mirades.

Partint de la crisis d’atenció i sensibilitat que caractaritza la modernitat, volem obrir una escletxa en un món desencisat. Una obertura des d’on es manifesta el sagrat i ens torna a meravellar-nos del món.

Cada una de les propostes és una invitació a percebre més a fons del que veiem a primera vista, tot cultivant una actitud d’escolta i diàleg amb el món viu

Us convidem a participar de l’itinerari sencer per tal d’aprofundir en aquest canvi de mirada, tot i que es pot fer l’experiència de cada taller de manera individual segons la disponibilitat de cadascú.

ITINERARI FORMATIU

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

11 D'ABRIL · SERINYÀ (PLA DE L'ESTANY) · 15 PLACES

Trenant mites

La dimensió mítica del teixit de fibres vegetals

Teixirem petits objectes rituals ancestrals amb fibres de l’Estany de Banyoles, tot endinsant-nos en la poesia i els relats mítics del teixit de fibres vegetals, amb l’Ona Trepat.

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

25 D'ABRIL ·  SANT CEBRIÀ DE VALLALTA (MARESME)  ·  20 PLACES

Desvetllant una terra gastada

L'humus com a mestre

Des d’una actitud contemplativa i aprenent a escoltar què necessita aquella terra abans d’intervenir-hi, recuperarem el sòl abandonat d’una vinya guiats per en Josep Sauleda.

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

16 DE MAIG · TAVERTET (OSONA) · 15 PLACES

Pertànyer

Immersió contemplativa al paisatge 

En Gerard Costa ens guiarà en una experiència de presència i silenci per reconnectar amb el paisatge. Una immersió contemplativa a ambdós costats de la pell.

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

23 DE MAIG · HORTSAVINYÀ (MARESME) · 25 PLACES

La Taula de les Bruixes

Altars neolítics i mites del bosc

Caminada fins a un altar neolític, on en Daniel Rangil ens explicarà la memòria ancestral d'aquell lloc, i mites dels boscos catalans que ens connecten a la ment salvatge.

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

13 DE JUNY · LA VALL D'EN BAS (GARROTXA) · 25 PLACES

N'aturar-se

Itinerari organo-poètic

Recorregut on aturar-se, contemplar, discernir, meravellar-se; adonar-se de la natura que som i que ens envolta. Acompanyat de poesia recitada per en Ton Armengol.

Un grup de persones aprenen sobre el procés de creixement de les plantes i la funció de l'humus

27-28 DE JUNY · ALTA GARROTXA (GARROTXA) · 15 PLACES

Retorn a l'origen

Construcció i ritual d'un temazcal

Acabem l’itinerari de primavera amb un cap de setmana de convivència, preparant i fent el ritual ancestral del temazcal, guiat per la Pilar Vergés.

MARC COSMOVISIONAL

Per què una visió poètica del món? Què vol dir que el món necessita una mirada atenta?

El model de coneixement mecanicista i abstracte que ha marcat la civilització, va desestimar l’aproximació sensible i intuïtiva titllant-la d’incerta i canviant. Aquesta divisió ha configurat la manera de percebre la realitat, la jerarquia imposada sobre ella ens ha desconnectat del principi formador de la vida que actua dins la naturalesa.

Des d’Uniterra treballem per recuperar aquesta connexió, desenvolupant la mirada intuïtiva i sintètica, per tal de contribuir al restabliment d’un coneixement holístic i, sobretot, per restituir la relació sagrada amb la naturalesa.

Acostumats a fer prevaldre el coneixement racional i analític en comptes del coneixement sensible i sintètic, ens hem anat tornant cecs a la fondària real de les coses que ens acompanyen. Desvetllar els sentits permetent que sigui la muntanya o el riu qui parli, ens connecta amb la nostra pròpia veu interior que neix del mateix fons que els arbres. L’oblit de les qualitats en favor de les quantitats, ha marcat el coneixement científic. Havent considerat real només allò mesurable i observable, s’han passat per alt els principis formadors de la vida que actuen de manera interconnectada en cada ésser viu.

Totes les coses tenen un rostre, el món com a organisme viu necessita reconeixement, ha de ser percebut i escoltat per la comunitat humana.

Ves al contingut