“Sentir dir que ja no ens meravellem
tant com podríem meravellar-nos
en contemplar la meravella
d’algú que es meravella;
parla, en sí, d’una meravella.”
Wonder: Sentir la meravella.
No des d’una felicitat joiosa i explosiva.
Més aviat des del sense-alè de percebre o intuïr la Bellesa.
Restar en la pau de “oh!”.
Palpar amb tot l’ésser la magnificiència i complexitat de la realitat.
Tancar els ulls. Somriure. I assentir amb el cap.
Omplir-se.
És un múscul a entrenar.
Que quan és fort es mostra en com mirem, com parlem i com ens relacionem.
Wonder com un nutrient essencial per l’ànima.
Text: Agnès Ramos
