Oikosofia

La saviesa de la Terra

27 d'abril de 2020 | Articles

De l’ecologia a l’ecosofia. Passar del coneixement humà sobre la terra, a la saviesa de la terra mateixa que ens cal escoltar.

 

Amb el mot ecosofia, Arne Naess i Raimon Panikkar, varen posar de relleu, gairebé alhora, el salt cultural que ens calia fer, per reorientar la relació humana amb la terra. L’Ecosofia no ens diu que ens cal una saviesa sobre la terra, sinó que la terra mateixa té una saviesa que ens cal escoltar. Amb aquest gir es desplaça el coneixement científic de la seva centralitat i a la humanitat dels seus privilegis.

Destaquem dos aspectes importantíssims d’aquesta noció:

  • El primer, la terra no és un objecte ni de coneixement ni de consum. És un subjecte del qual som part en interrelació amb tots els altres subjectes que vivim en aquest preciós planeta blau. Oikos, la casa comú, l’hàbitat de tots.

Com a parts d’un mateix organisme viu, Gaia, co-evolucionem dins dels processos orgànics i cognitius que, a més, són inseparables. Vida i coneixement es donen la mà, com tan bellament explicava Maturana.

  • Segon aspecte: Vivim en la consciència. No som ments aïllades pensant sobre el món. La consciència és una qualitat de la vida que s’expressa de diferent manera en els éssers vius i de manera autoreflexiva en l’espècie humana. Aquesta auto reflexió ens dóna l’oportunitat d’interpretar i donar sentit a la nostra existència.

El mateix que esdevé amb la consciència esdevé amb l’esperit, o la llibertat. Que tampoc no són exclusius de la humanitat, sinó part inherent de la realitat àmplia. I doncs, també de la Terra.

El curs singular de la civilització occidental va fer que oblidéssim el sentit sagrat de la terra i que carreguéssim sobre les espatlles la voluntat – titànica – de conèixer el món i de transformar-lo. Avui, ens correspon deixar anar el projecte de domini científic i tecnològic del món i permetre que la Intel·ligència de la terra parli a través de totes les seves veus. Permetre que es refaci l’equilibri dels ecosistemes i de les cultures i donar-nos el temps de veure quin és el següent pas.

L’oikosofia (ecosofia) porta implícita una cosmovisió, per a la qual ens hem de preparar interiorment. Una nova cosmovisió implica sempre una transformació de la percepció i la sensibilitat. A Uniterra, parlem d’aprendre a habitar el món, per designar aquesta transformació col·lectiva.

No sabem com serà una civilització post-carboni, post-capitalista… ni com culminarem aquesta transició. Per això, com en tots els moments d’incertesa, cal escoltar, observar i esperar. I com en tants moments de la vida, ens cal tenir cura els uns dels altres.

Potser només hem de fer això, durant una llarga temporada. Refer-nos mútuament des del respecte i la mirada atenta. Sostinguts quietament dins la matriu de la terra.

 

Text: Àngels Canadell

 

ENTRADES RELACIONADES

El camino del ciervoUn conte d'Eduard Costa

El camino del ciervo

Un conte d'Eduard Costa

Había una vez, en un bosque muy lejano, un valle muy profundo. Se llamaba el valle de los ciervos de madera. Era un valle donde habitaba una especie de ciervo muy rara, única en todo el planeta. La gente los llamaba los ciervos de madera, no porque fuesen de madera,...

Bailando con lobosUn conte d'Eduard Costa

Bailando con lobos

Un conte d'Eduard Costa

Un día el dios sol quiso visitar la tierra convertido en un gran lobo blanco. Quería ver las maravillas que todos contaban de ese planeta. Ese mismo día el dios de la noche, el dios luna, también quiso visitarla y también escogió transformarse en lobo. En su caso, en...

Les ensenyances del sòlRellegint a Ivan Illich

Les ensenyances del sòl

Rellegint a Ivan Illich

Amb la lectura d'aquest text de l'Ivan Illich encetem una secció sobre el pas del temps, dins del blog d'Uniterra. Una reflexió sobre la condició humana que passa per l'acceptació dels límits i del nostre origen terrenal. Una mirada que veu els processos de...

Skip to content