“Simplement, ser, com les flors, les pedres i els ocells; constantment creixent i madurant, però en tot moment deixant emergir l’essència que cada un és.”

Nascuda en un poble rural, la Teresa Ramos Serra, ha estat sempre una amant de la natura. Dels seus ritmes, la seva saviesa, la seva bellesa…

En acabar el Batxillerat, va anar a viure un any a Suècia per formar-se en emprenedoria social a The International Youth Initiative Program, on se li van obrir bastament els horitzons i les maneres d’entendre el món.

L’any següent va continuar viatjant i participant de diferents experiències educatives no formals: va fer una travessia d’un mes pel Sàhara formant part d’una expedició de Classroom Alive; va estudiar amb Open Master sobre el fet de ser humà, i el poder de connectar amb un mateix; va fer un curs amb Possibility Management aprofundint en el món de l’autoresponsabilitat emocional, la gestió d’emocions i la comunicació d’aquestes; entre d’altres formacions i experiències que en el seu conjunt van ser-li un ritual d’iniciació a l’etapa adulta.

Després de dos anys d’aventures i creixement personal, va estudiar el grau de Pedagogia a la UdG, fent les pràctiques al Museu de la Vida Rural (actualment, Museu Terra).
Sortint de la universitat, va cofundar Planetary Service, una xarxa internacional de projectes regeneratius, en l’àmbit social i mediambiental, que promou el voluntariat per a joves i adults perquè puguin contribuir a construir un futur sostenible.

Actualment, treballa a Uniterra com a secretària, ajudant de coordinació i coordinant l’àrea de comunicació.

Des de petita volia contribuir a fer un món millor, més harmònic i respectuós amb tot i tothom. Però poc a poc va anar deixant de banda les aspiracions irreals de canviar el món, i va anar entenent que el canvi comença en un mateix. Aprenent que el gran repte i la gran contribució al món, és ser un mateix al màxim, i donar espai perquè els altres també ho siguin. Alliberant-nos de pressions, expectatives i imposicions. Simplement, ser, com les flors, les pedres i els ocells; constantment creixent i madurant, però en tot moment deixant emergir l’essència que cadascú és. Trobant el punt just entre ser éssers espirituals, i éssers terrenals; entre ser éssers salvatges i éssers civilitzats. Creant espais on nosaltres, com a humans, puguem retornar al nostre lloc i recordar la nostra funció, en un ecosistema equilibrat, posant la natura al centre i com a mesura de tot, construint una societat regenerativa i connectada amb la natura que som.