Josep Maria Mallarach ens parla de com re-arrelar al lloc i la Terra a la qual pertanyem.
Actualment estem en un paradigma antitètic de l’ecosofia recolzat per una maquinària tecnològica potentíssima, i la crisi sanitària és només una branca de la crisi sistèmica en que vivim; i l’hem de veure com un avis per tal que no en vingui un de més gran. Davant de l’ús indiscriminat de les noves tecnologies cal una prudència i una consciència extrema que actualment està a l’abast de poques comunitats. Segurament la crisi actual està deguda a que hem posat massa atenció a l’esfera material sense cuidar ni tenir en compte les altres esferes (espiritual, cosmològica, etc…). I aquest fet ha acabat, fins i tot, empitjorant un aspecte tant material i tant important com és la natura. En cal aquest exercici de tornar a les arrels profundes dels nostres avantpassats i fer-ne una relectura del que avui en dia sabem per reequilibrar i tenir una visió més complerta de la vida.
Un sentiment profund de responsabilitat del lloc, la convicció de que tenim més deures que drets, responsabilitats sagrades envers el lloc que en acull, replantejar-nos prioritzar el béns comuns en contraposició de la propietat privada, una vida tranquil·la i humil, autosuficiència son algunes claus que ens han de permetre tornar pel bon camí.
El gran combat és en un mateix. L’enemic més gran el tenim a dins. Si no comencem per transformar-nos interiorment, no podem transformar el món. La lluita exterior hauria de ser reflex de la transformació interior per anar superant els mals patrons que portem incorporats. I això passa per posar temps a la contemplació de la natura. Si no fem aquesta experiència contemplativa supraracional difícilment tindrem la força interior per canviar.
Podeu trobar més informació sobre la feina d’en Josep M. Mallarach a: www.silene.ong
Veus en xarxa és una sèrie de diàlegs al voltant de la saviesa.
Des d’Uniterra explorem quina és la saviesa que ens cal per tal d’avançar en un canvi de civilització. Pensem que és un tema central que no es tracta habitualment, o s’acostuma a confondre amb coneixement. Cal passar de l’ecologia a l’ecosofia: del coneixement humà sobre la terra, a la saviesa de la terra mateixa que ens cal escoltar.
