Busquem camins per connectar amb la saviesa, creem projectes com Uniterra per indagar allò fonamental que ens falta, personal i col·lectivament. Sabem que no sabem.
Aspirem a presenciar l’inici d’una nova civilització, que posi pau, que neixi de la pau. En diem una cultura desperta, conscient, amorosa.
La inèrcia del sistema, arrossega amb força els hàbits quotidians i socials. Vivim tensos en un marge prim de llibertat, que albira un altre horitzó. No sabem tampoc, si ens mantindrem en equilibri sobre l’embat de les ones.
Inesperadament, tot s’atura i la veritat de la incertesa es magnifica, es fa present arreu. Se’ns posa davant com un mirall que no emet cap ombra.
Tenim la oportunitat de sostenir la mirada, d’entrar en aquesta experiència de no saber, de deixar anar certeses, projectes, previsions i sobre tot la il·lusió del control sobre la realitat.
Des d’aquest reconeixement de la fragilitat humana, potser neix un procés de sanació col·lectiva. Potser podem començar altra vegada sense alçar-nos més amunt de les pròpies espatlles. Des d’on som i fins on som, cercant la profunditat, explorant a dins, viatjant en la intensitat, no pas en l’extensió de l’espai.
Des d’Uniterra us convidem a compartir aquests dies de recés col·lectiu a través de les xarxes (Facebook, Instagram, Twitter), dibuixant entre totes el que emergeix interiorment, des del fons de la terra, a través nostre.
Text: Àngels Canadell
