Sospesar la realitat

en el dia mundial de la filosofia

21 de novembre de 2019

En el dia mundial de la filosofia, volem compartir-vos algunes reflexions de com aquesta està més viva que mai:

 

PENSAR, sospesar la realitat. Què pesa més, cap on em decanto, és a dir, on em sento en el meu lloc?

Pensar no és un exercici teòric, sinó alhora corporal, sensible i mental. Així ho han entès moltes cultures i també la nostra, abans que el racionalisme fes la reducció letal entre sensibilitat i esperit, entre raó i experiència.

La filosofia, entesa des d’aquesta tradició, és una experiència humana, no una especialització teòrica. Una experiència que cal cultivar i explorar. Demana temps, atenció i profunditat. Entrar dins de les coses, endinsar-se en la consciència cercant veure més enllà, del que ja se’ns dóna de manera espontània. Cercant sobretot, sentit i orientació. Quedar-se en el moment anterior al moment, és a dir, en l’espai entre pensament i pensament on es produeix una experiència de llibertat genuïna. Llibertat d’interpretació, llibertat de ser.

Connectar amb aquest espai interior d’autoconeixement, aporta serenitat i fortalesa. I és, en si mateix, un exercici emancipatori. Per això, la pràctica filosòfica és també revolucionària perquè manté obertes les portes de la transformació. Connecta la consciència humana amb la realitat sempre canviant i misteriosa que anomenem vida, i s’instal·la en un àmbit no controlable ni limitant.

Per això la filosofia incomoda als poders establerts. Per això, en una època mercantilitzada com l’actual, ha caigut en descrèdit, ja que no serveix per a res productiu, eficaç, mesurable i predeterminat. Serveix a l’ànima, al món. Servei a la llibertat humana.

Potser per això, avui torna a emergir als carrers i a les places. En un temps en què sentim totes les formes d’institució caducades i en que compartim un sentiment de naixement d’una època nova: postindustrial, postcapitalista, postpatriarcal. Des d’aquí es desperta novament la necessitat d’orientació, on fer peu? L’experiència filosòfica és sempre aquest espai d’obertura de la consciència, que sentim tan propi, que ens fa sentir a casa. Sentir-nos a casa és el primer que ens cal per saber revertir els danys d’un model econòmic desbocat, per sanar les ferides d’una acceleració psicològica i vital inhabilitant. La filosofia es presenta doncs, novament com una invitació a pensar i a pensar junts, a fer comunitat, a compartir les experiències humanes fonamentals i a teixir vincles de sentit que puguem oferir a les generacions que arriben.

La filosofia és també i sobretot, una pràctica de vida, un exercici d’auto-examen de la pròpia vida, un camí constant d’avaluació del què entenem per veritat, bé, justícia en relació a la nostra manera de viure…. Les grans qüestions de l’existència. Qüestions que cada època presenta des d’angles diferents i que cada generació ha d’atendre i desvetllar per tal d’oferir un relat significatiu a la societat en la que viu.

Revisar els pressupòsits que ens condicionen i limiten, reinterpretar la realitat de manera critica i creativa és sempre una aposta incòmoda i alhora revitalitzant. Ens afirma en el nostre ésser, i en el que podem aportar al bé comú durant tot el temps que vivim.

 

Text: Àngels Canadell

UNITERRA

Generem reflexió i pensament sobre la realitat concreta, política i existencial entre persones i col.lectius.
Sobre Uniterra
Formacions i activitats

ENTRADES RELACIONADES

Bailando con lobosUn conte d'Eduard Costa

Bailando con lobos

Un conte d'Eduard Costa

Un día el dios sol quiso visitar la tierra convertido en un gran lobo blanco. Quería ver las maravillas que todos contaban de ese planeta. Ese mismo día el dios de la noche, el dios luna, también quiso visitarla y también escogió transformarse en lobo. En su caso, en...

Les ensenyances del sòlRellegint a Ivan Illich

Les ensenyances del sòl

Rellegint a Ivan Illich

Amb la lectura d'aquest text de l'Ivan Illich encetem una secció sobre el pas del temps, dins del blog d'Uniterra. Una reflexió sobre la condició humana que passa per l'acceptació dels límits i del nostre origen terrenal. Una mirada que veu els processos de...

¿De dónde y hacia qué?Cosmovisión ancestral y actual

¿De dónde y hacia qué?

Cosmovisión ancestral y actual

Es tajante el sentir general sobre costumbres y visiones del mundo. Al conversar sobre tradiciones uno escucha frases como ´así era hace muchos años, ahora somos modernos´. Nos encanta el éxito tecnológico y la comunicación instantánea. Si algo no brinda ´progreso´,...

Skip to content